Author Archives: mireiafontcors

About mireiafontcors

Art Director, Graphic Designer, Prluridisciplinar Designer, Creative and Freelance...

L’art està al carrer. Busca’l!

Us he de dir una cosa; L’art està al carrer! Sí, al carrer, i si no t’ho creus; busca’l!

També és cert que hi ha ciutats i/o països que l’art bull més i que els artistes es colen” millor pels seus carrers, i sempre que vaig per Itàlia em passa això!

Voltant i voltant pels carrers de les ciutats, aquest cas a Sicilia, trobes art sense buscar-lo. I no l’art clàssic que un espera trobar, no, aquest és l’art de la gent, l’art vivencial i actual. El que pinta un mural, el que decora una porta, el que decideix manifestar una opinió…

L’art exposat al carrer, a la vista de tothom, perquè un el vegi o l’ignori, s’hi aturi i l’observi o li faci una foto (aquest és el meu cas) o passi de llarg, com si res (potser perquè el veu cada dia).

Una porta, una finestre, una parte o un tros de banc, una fusta que penja, o un cotxe brut i trencat… el lloc i l’espai és qui inspira l’artista.

Algunes obres s’han d’adaptar a l’espai, i no podem canviar el format… altres els sobra espai pero tenen missatge i color… altres destaquen alguna cosa o algú, a qui no coneixes i mai ho faràs però la retina capta amb detall cada ratlla de les pinzellades del mural.

Però l’art vol dir coses i a vegades calen paraules i tipografia, que són part de l’art. Cal saber el què es vol dir? A vegades el missatge es desdibuixa, però hi ha una idea principal clau, una paraula clau… que queda per sempre clara i directe.

A vegades jugant, dins un museu, és el moment de crear el nostre art… però de moments n’hi ha molts i escenaris uns quants més…

Nosaltres estem de vacances i mirem de trobar el color, l’art i la diversió per on passem. Creem escenàris, si no estàn ja preparats… Us recomenem que busqueu l’art, o potser ell us troba a vosaltres! Volteu molt i obriu els ulls!

Bon estiu!

Anuncis

Mai diguis NO HO PUC FER!

Avui us volia explicar com una frase que en va dir un gran mestra que vaig tenir a la Massana, m’ha acompanyat tota la meva vida (professional i personal): no diguis mai NO HO PUC FER!

Un exemple va ser l’últim repte hebby el qual no vaig dir que NO i en vaig aprendre molt.

El repte: Final de curs de l’escola dels meus fills, època d’estrés i molt “agobio”. I amb una setmana PLAFFFFF, el repte! S’han de fer Boc&roll artesanalment per a una botigueta d’un projecte dels nens. Ella han tallat roba, medit totes les parts i components, però ara falta cosir!

Una primera mare, la Sara, s’hi posa pim-pam, i ho fa tota sola (és un crack!, i segons el què ens explica tampoc en sabia fer. Encaixa perfectament amb el perfil de persona que m’anima a fer aquestes bojeries!).

Però després de la paradeta i del gran èxit dels bocas&roll, se’ns va generar un problema! Els nens es van quedar sense, i en volien per ells i, poder-en fer una paradeta per dins l’escola per si algun altre nen o nena en volia un. Aquí entra el SOS de la mare Sara, quan ella necessita mans i màquines de cosir. De màquines les que vulguis, però de cosidors, pocos! I tothom amb la frase a la boca de: Això jo no ho sé fer!... Aquí entra el temps destinat a estudiar, quan en Román, professor meu, em repetia que no es pot dir mai: NO HO PUC FER!

Gràcies Román per repetir-ho… al final m’he vaig creure! I ho he aplicat sempre!

Retalls que ens nens/es ens han donat per fer Els Bock&Roll.

Primer fer per mi! Tot un èxit!

Jo no sabia cosir!, peró ni papa!!!! I la màquina que tinc (herència d’una”tía-abuela”) no l’havia tocat mai! Però i què passa? Com a molt faré malbé alguna d’aquestes boniques teles, però coneixent-me, alguna cosa acabaré fent!

La Sara, un amor de dona, amb tota la paciència del món m’explicava cada pas, fins que les dues, “mano a mano” vàrem aconseguir fer-en un bon grapat.

Orgullosa m’he quedar d’haver-ho aconseguit, i de poder dir que HO HE POGUT FER! Això sí, sempre buscar la millor manera, i aquest cop ha estat amb companyia de la mare Sara!

Gràcies bonica!

En una setmana i moltes experiències a sobre al final ens en sortim.


Publicacions uniques

Ja tenim en marxa l’estiu i com sempre se’ns gira feina de maquetació i impressió de catàlegs, revistes, dossiers, quaderns…

Mirar que tot el què fem des de MFC surti amb la qualitat que el client n’espera està al número 1 del nostre protocol. Posem l’experiència i el saber fer a l’abast del client, on ell proposa el què necessita i el què n’espera i nosaltres ho transformem en quelcom real.

Així, revistes com Cinegeticat, La Geneta, catàlegs pels Grup Sobrerroca, quaderns per l’Escola l’Espill de Manresa, i un llarg historial de maquetacions i impressions que ja hem maquetat i publicat.

Seguim així i oferim la possibilitat de maquetar projectes més individuals i/o personals els quals poden tenir una tirada de 25-50 unitats. Pensem que cada un de nosaltres tenim dins petits-grans comunicadors i artistes que poden ser representats en llibres-llibrets… personalitzats. Aconseguim un peoducte únic i totalment personalitzat. Us animem a provar de regalar quelcom així, marcant diferència!

A la vegada us animem a il.lustrar aquests llibres, fent-los encara més únics!

Us esperem a MFCstudiGrafic

mireia


Fotos del més petit!

Us volem deixar a mà una pàgina web per a repassar tot de fotografies que són fantàstiques de veure.

La fotògrafa, Antònia Cors, té la vista posada a petites bestioles que volten i viuen pel nostre costat:

SALTAMONTES_MG_1821WEB

Tot vist amb un detall que es pot veure el petit detall de l’anatomia d’aquests animals.

MARIETA_IMG_0812WEB-1

L’Antònia, ens ensenya amb el seu objectiu, el seu punt de vista de tot el què ella veu.

ROSADA_IMG_6668WEB

així que si voleu veure més coses, només heu d’entrar a la seva pàgina, acors.cat, on va penjant les fotos que va fent. Us agradarà!


Noves bosses de l’Espill

Ja tenim a les mans les noves bosses de l’Espill. Unes bosses que els nens i nenes porten per substituïr les bosses de plàstic quan s’acaben els trimestres amb tots els treballs, bates, gots, projectes…

Una manera bonica, amb la il.lustració de Joan Turú, de portar la feina de l’escola a casa, essent responsable amb el nostre entorn.

Han quedat per lluïr-les!!!

Mir


Marrenades i experiments

Ahir va ser un dia fantàstic pels meus fills, i de rebot per a mi. Vàren venir feliços i contents d’anglès perquè havien fet “slimes”, vaja MOCS de ma meva època!!!

Ells feliços amb els seus slimes fins que avui el matí s’han quedat “enganxats” amb les mans als slimes!

Ahir tenia un tacte fred, amb olor a sabó de roba, tacte entre llafiscós i enganxós, que s’estén amb llargues tires, això si el deixes!!!

Però avui, despres de “salvar” les mans que han estat engollides per l’slime… va i m’hi quedo jo enganxada!!! I no hi havia manera de sortir d’quella mocositat fastigosa i blava!!!

La solució, a contracor del Bru, ho hem treure amb aigua…. i més aigua… i més….

I es que no marxa!!!! Aigua bullint i 10 minuts després, la meitat del slime del Bru, aigüera avall… La seva cara un poema, les meves mans escaldades i la sorpresa serà que he deixat el tupper obert per veure si s’asseca una mica i no és tan difícil agafar-lo!

A veure qui l’agafa avui el vespre!

Mir


El punt de tot plegat…

Ha estat interessant fer aquested il.lustracions punt per punt, i al veure el resultat veure com els més petits, i models de les imatges, es pensaven que “això ho fa l’ordenador automàticament!, oi ?”. Doncs no! Punt a punt, hora rere hora, es va construïnt la imatge, i això implica algun dia de feina.

Aquesta immediatesa amb que vivim, fa que generar imatges com aquestes que comporten hores i mes hores, punt i punt, dia i dia… s’han de fer fora de les hores establertes de feina… Explica’ls a ells que s’ha de tenir paciència per fer-ho mica en mica, quan pensen que tot ho soluciona l’ordinador!!!

Aquí us deixo la il.lustració.

www.mireiafontcors.com

Mir